"El primer ministre xinès reconeix que el futur econòmic al país serà "dur i difícil"" a l'Ara.cat

"Com va passar el 2008, ens enfrontem a dificultats que poden ser superades mitjançant el dur treball", ha dit Wen Jiabao al poble xinès

EFE 

Pequín | Actualitzada el 21/12/2011 07:44

El primer ministre de la Xina, Wen Jiabao, ha destacat que la segona economia mundial s'enfronta a un futur "dur i difícil" a causa de l'ombrívol panorama financer mundial. Per això, ha demanat al país un esforç per superar aquest repte, segons informa Xinhua.

"Com va passar el 2008, ens enfrontem a dificultats que poden ser superades mitjançant el dur treball", ha assenyalat Wen en un viatge de treball per la província de Jiangsu, a l'est del país i una de les zones que més s'ha ressentit dels problemes econòmics aquest any, per la falta de crèdit a moltes de les seves firmes privades.

Wen ha admès que les exportacions de la Xina s'estan frenant cada vegada més, especialment en els últims tres mesos, i que, al mateix temps, la indústria nacional ha reduït el seu marge de beneficis, fins al punt que són moltes les firmes del sector secundari amb pèrdues.

El deute sobirà

Les crisis de deute sobirà en els principals socis comercials de la Xina (la Unió Europea i Estats Units), l'augment dels costos de producció i l'alta inflació que ha regit aquest any al país "han dificultat la regulació macroeconòmica", va subratllar el primer ministre.

Wen, però, ha assenyalat que el desenvolupament econòmic nacional és "en general, bo" i ha destacat que per afrontar els reptes, Pequín continuarà les seves mesures per estimular el consum intern i estabilitzar la demanda externa, mantenint estables les ajudes a l'exportació.

Els esforços pendents

A més, "s'han de fer esforços per augmentar la competitivitat de les firmes nacionals, promoure la transferència de la indústria a les regions occidentals del país (menys desenvolupades) i desenvolupar l'accés a mercats, especialment, en països emergents", ha subratllat el cap de l'Executiu.

La Xina seguirà buscant firmes estrangeres que inverteixin al país; augmentarà la lluita per protegir la propietat intel·lectual i estimularà la injecció de capital privat en sectors com el ferroviari, els serveis públics, les finances, l'educació o la sanitat.

Signes d'alentiment

El PIB de la Xina ha mostrat signes d'alentiment al llarg de l'any, ja que va créixer un 9,7% interanual el primer trimestre, un 9,5 en el segon i un 9,1 en el tercer, cosa esperada per Pequín, que aquest any ha retirat polítiques d'estímul llançades el 2009 per fer front a la crisi financera mundial.

http://www.ara.cat/mon/ministre-reconeix-economic-Xina-dificil_0_613138777.html

La importància de la immigració arreu del món

Beijing a "Españoles por el mundo" de RTVE

 Españoles en el mundo - Pekín

PEKIN. Su cultura milenaria convive con la modernidad mas absoluta. Heinz y Ramón nos mostraran la Gran Muralla, Mai nos hablará de su abuelo chino, Javier actor en China contará su experiencia, Tony enseñará las instalaciones olímpicas, con Nacho comeremos pato laqueado.

http://www.rtve.es/television/20110303/espanoles-mundo-aterriza-pekin-modernidad-misterio-cultura-milenaria/413125.shtml

"La Xina deixa de ser un país rural" a l'"Ara.cat"

El gegant asiàtic ja té més persones vivint en ciutats que en nuclis rurals, una tendència que es reprodueix a tot el planeta

EFE 

Pequin | Actualitzada el 20/12/2011 08:15

Dones xineses a Pequin / EFE

Per primera vegada en la seva històriamil·lenària, la població urbana de la Xina superarà la rural. A finals de2011, segons un estudi de l'Acadèmia Xinesa de Ciències Socials, la Xina hafet un pas que l'homologa amb latendència global de viure en nuclisurbans i no rurals. Per arribar a aquesta deducció, l'estudi es basa enles xifres del cens nacional elaborat el 2010, que situava la població urbana en un 49,68%. Tenint en compte el ritme d'immigració rural, a finals d'aquest any és segur que superarà el 50%, afirmen els investigadors.

"És un punt de ruptura significatiu per a la Xina, canviar una estructura de domini de la població camperola que ha durat mil·lennis", destaca el document. Les dades, les ofereix aquest dilluns l'oficial China Daily. Això no només és un canvi estadístic, assenyalen els experts de la principal acadèmiaestatal, sinó que "significarà profunds canvis en els estils de vida, l'ocupació, el ​​consum o, fins i tot, els valors".

Els costos de la migració

L'estudi també aprofundeix en la problemàtica de l'emigració dels camperols ales ciutats, ja que, d'acord amb la investigació, més del 60% d'aquestsimmigrants viuen separats de les seves famílies. Es calcula que al voltant de 240 milions de persones van deixar el camp per emigrar a la ciutat, tot i queles ciutats tenen un sistema de registre que moltes vegades discrimina aquestsimmigrants rurals, amb menys oportunitats per accedir, per exemple, a la sanitat o a l'educació.

El pla quinquennal 2011-15, aprovat al març d'aquest any i que traça la políticaeconòmica del país asiàtic durant el lustre, ja va predir que en aquest períodela població urbana xinesa superaria la rural per primera vegada en la sevahistòria, encara que no esperava que fos ja en el primer any d'aplicació.

http://www.ara.cat/mon/Xina-deixa-rural_0_612538821.html

Treball de recerca" 北京~ London ~ ROMA : Un viatge lingüístic a través de la història de tres llengües. Gramàtica comparada entre xinès, anglès i llatí". Albert Ventayol Boada de l'escola San Nicolau

Treball de recerca de batxillerat (2009): 

北京~ London ~ ROMA : 

Un viatge lingüístic a través de la història de tres llengües. 

Gramàtica comparada entre xinès, anglès i llatí. 

Albert Ventayol Boada 

 Dirigit per Neus Estela i Nicolás i Eva Tatché i Torres. 2n de Batxillerat, A 

Escola Sant Nicolau   http://www.santnicolau.com/

Sabadell, 26 

I/ INTRODUCCIÓ: Aquest és un treball de llengua: un treball atípic. Un treball que sorgí en una situació atípica en un context atípic. I val més dir-ho ara, d‟entrada, per advertir que el contingut que es troba a continuació fa referència a la lingüística i a la gramàtica comparada. Així mateix, s‟hi recullen també la majoria de les disciplines d‟uns estudis d‟humanitats, ja que l‟humanístic no és altre que aquell que coneix i que vol conèixer el món. I el món és un còmput de sabers. De fet, la idea d‟aquest treball és doble. La primera és precisament aquesta: relacionar els diversos coneixements que aprenem per poder operar amb ells. En cas contrari, la seva estada en el nostre cervell és efímera i, essent-ne nosaltres mateixos els perjudicats, hem de procurar-nos el cas contrari. Per aquest motiu, a més de llengua s‟hi troba també filosofia, història i literatura. Cadascuna d‟aquestes disciplines hi apareixen diferentment representades, però amb una clara intenció il·lustradora i sintetitzadora, de manera que, molta de la informació que hi ha, ha sortit de les aules, d‟hores de dedicació en biblioteques i de detalls quasibé de passada d‟alguns professors. L‟altre propòsit d‟aquest treball és molt més personal, i no per aquest motiu menys ambiciós. En el nostre domini hi ha trobar el nostre lloc en el món, aquell que només podem ocupar nosaltres i ningú altre. Aquest treball aspira, modestament, a aquesta idea, a ser el meu treball i de ningú altre. Cercant allò que m‟agrada i allò que més m‟identifica vaig fer la primera troballa. Un treball de gramàtica comparada entre xinès, anglès i llatí només el podia fer jo. A més, incloïa el requisit que a mi més m‟importava: que aquest no fos un treball, sinó un primer pas. Un primer pas cap als meus estudis posteriors, un primer pas cap a la lingüística. Ara bé, tot i que el projecte de treball complia els meus requisits  /.../

http://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/43849/PJ_20090020801.pdf?sequence=1

"El palacio de la memoria de Matteo Ricci" de Spence, Jonathan

El palacio de la memoria de Matteo Ricci

Spence, Jonathan

BIOGRAFÍAS, AUTOBIOGRAFÍAS Y MEMORIAS (NF). Biografías

Junio 2002

Tiempo de Memoria TM 21

ISBN: 978-84-8310-822-2

País edición: España

344 pág.

19,23 € (IVA no incluido)

Añadir a la cesta

Versión para imprimirCompartir en FacebookCompartir en Twitter

SINOPSIS

En la segunda mitad del siglo xvi, Oriente y Occidente entran en contacto de modo definitivo. Entre los personajes que protagonizan este encuentro destaca, sin lugar a dudas, el jesuita italiano Mateo Ricci, que abandonó su país en 1577 para llevar el cristianismo y el pensamiento occidental al Extremo Oriente. En El palacio de la memoria… Jonathan Spence, uno de los más importantes sinólogos contemporáneos, nos ofrece el gran relato de esa apasionante vida.

A la llegada de Ricci, China representaba una gran esperanza y un inmenso desafío. Para demostrar la superioridad del pensamiento occidental y así conseguir conversos, Ricci se valió de algo que no podía fallar en una sociedad que valoraba extraordinariamente la capacidad memorística: los palacios de la memoria, construcciones mnemotécnicas que en Europa causaban furor en ese momento. Aprovechando la obra del propio jesuita, Spence abandona el estilo de las biografías convencionales para contarnos la vida de Ricci a partir de cuatro imágenes mnemotécnicas creadas por el misionero, cuatro imágenes derivadas de episodios de la Biblia, incluidas por Ricci en un libro sobre elarte de la memoria que escribió en chino y distribuyó entre las elites intelectuales. El resultado es una valiosísima obra de historia global, que yuxtapone el ambiente de la Contrarreforma europea al de la China de la dinastía Ming.

INFORMACIÓN COMPLEMENTARIA

• Opinión de la prensa

OTROS LIBROS DE "TIEMPO DE MEMORIA"

• Agonizar en Salamanca
• Al sur de Granada (Fábula)
• Américo. El hombre que dio su nombre a un continente
• André Malraux. Una vida
• Antes de Hiroshima. De Marie Curie a la bomba atómica
• Anthony Blunt. El espía de Cambridge
• Archipiélago Gulag. Vol. 1 (Tiempo de Memoria)
• Archipiélago Gulag. Vol. 2 (Tiempo de Memoria)
• Bill Clinton. Una presidencia incomprendida
• Billy Wilder
• Casa del Olivo
• La conquista del Polo Norte
• Cristina de Suecia. La reina enigmática
Ver el resto de libros

Spence, Jonathan
NOTAS BIOGRÁFICAS 
Jonathan D. Spence nació en Surrey, Reino Unido, en 1936. Estudió en Cambridge y se doctoró en 1965 en la Universidad de Yale, donde ocupa la cátedra Sterling de Historia. Miembro de la Academia de las Artes y las Ciencias y de la Sociedad Filosófica Norteamericana, ha publicado numerosos libros sobre China, entre otros el citado El palacio de la memoria de Matteo Ricci, La muerte de la mujer Wang (1977), El gran continente Kan(1995), The Search for Modern China (1998) yMao (1999). Ha obtenido las becas Guggenheim y MacArthur, el Premio Vursell de la Academia Norteamericana y del Instituto de las Artes y las Letras, y el Premio Gelber de Literatura en Canadá.
TÍTULOS DEL AUTOR EN TUSQUETS:
• En busca de la China moderna
• El palacio de la memoria de Matteo Ricci
• La traición escrita. Una conjura en la China imperial
• http://www.tusquetseditores.com/titulos/tiempo-de-memoria-el-palacio-de-la-memoria-de-matteo-ricci

"Els millors restaurants xinesos" segons "Time Out"

Els millors restaurants xinesos

L'Andrea Rodés us descobreix els restaurants on podreu tastar autèntic i deliciós menjar xinès sense 

haver de saltar la Gran Muralla: des del establiments més sofisticats als més populars.

Uns amics comparteixen una 'huo guo' a L'Olla de Sichuan / SCOTT CHASSEROT

Memorias de China

Memorias de China és la solució més còmoda per als executius de la zona alta que volen aprofitar l’hora de dinar per parlar de feina sense perdre massa temps ni allunyar-se de l’oficina. Aquí troben un menú de qualitat per 27,50 euros i un servei ràpid. Les albergínies fregides amb all (7 euros) són més senzilles però igual de bones que els llagostins o el llamàntol. L’home amb cara d’actor de pel·lícula de Bruce Lee és el propietari, Lam Chueng Ping. També és el president de la Unió d’Associacions Xineses de Catalunya i un dels principals impulsors del kung-fu al nostre país.Lincoln 17  T. 93 4157602 www.memoriasdechina.es

Qi Xin Mian Guan

Qi Xin Mian Guan, més conegut com “el xinès del carrer Alí Bei”, és un dels locals de cuina xinesa més autèntics de Barcelona. Els cambrers es mouen amunt i avall amb palanganes de plàstic plenes de plats bruts, procurant no ensopegar amb la muntanya de cols apilades davant la porta de la cuina, i es criden entre ells en el dialecte de Wenzhou. D’aquí provenen els propietaris, els tres germans Chan. L’especialitat són els guotie, raviolis de carn fregits, i les tallarines fetes a mà (mian). Un bol demian –dieta bàsica a moltes regions de Xina– costa 3 euros.Alí Bei, 65 T.  932 47 68 31

Shanghai

Les fotografies del xef Josep Maria Kao amb Pep Guardiola i altres famosos decoren l’entrada del Shanghai, un dels millors restaurants de cuina xinesa de la ciutat. Kao ha estat capaç de fusionar la delicadesa de la cuina heretada dels seu pares amb la qualitat de la matèria primera local. Ell mateix s’encarrega d’anar a comprar a la Boqueria: rossinyols, espinacs, gambes de Palamós o un lluç per fer al vapor. La carta varia segons la temporada. Lluç amb verduretes (22,50 euros); wonton amb llagostins (20,50 euros). És car. Tai gui le!Bisbe Sivilla, 48 T. 93 211 87 91 http://shanghai-bcn.com

Dong Lin

Al menjador del Dong Lin (Bosc Oriental) hi ha més comensals sud-americans que xinesos. L’emigració asiàtica a l’Equador i el Perú ha sigut tan forta durant segles que la cuina xinesa forma part de la gastronomia local. Fins i tot els peruans diuen chaufa per referir-se a l’arròs fregit (en xinès,chao fan). Aquest plat mai falla al menú de migdia del Dong Lin. “La carta està adaptada al gust occidental i el plats xinesos de veritat no sé si t’agradaran”, m’adverteix Li Yu, la cambrera. Al final, accedeix a portar-me una sopa de tomàquet i ou (3,50 euros) i un saltat de col xinesa, bai cai –o bok choy, en cantonès– (4,50 euros), acompanyat d’arròs blanc. És un imperatiu demanar els plats fora del menú.Paral·lel 152 T. 93 426 11 04

Jia Nan Mei Chi

Al sortir de l’estació de Fondo pregunto a uns xinesos asseguts en un banc pel millor restaurant d’aquest barri de Santa Coloma de Gramenet, convertit en punt d’acollida dels immigrants que arriben al país. Tots dos m’assenyalen la porta del Jia Nan Mei Chi, que vol dir “el lloc per menjar bé”. Li Ming i el seu marit van obrir fa un any aquest petit menjador de taules de fusta lacada i dibuixos d’ocellets d’estil oriental. La televisió està encesa i passen una pel·lícula xinesa d’adolescents. Demano el mateix que les noies del costat: un plat d’arròs glutinós, de sabor dolç, cobert amb tires d’ou, albergínia, porc, gambetes i youtiao, una pasta fregida, similar al xurro. El plat de nuo mi fan costa 2,50 euros. “Aquí tot val igual o menys que a la Xina”, diu Li Ming, una dona menuda i de mirada afable. La seva mare assenteix.Beethoven, 72 (Santa Coloma de Gramenet) T. 658 969 761

Wok Han

El fundador d’aquest local nou de trinca es va suïcidar l’abril passat per la presumpta pressió d’alguns veïns, que es queixaven de la pudor. Per mitjà de denúncies absurdes intentaven impedir que aconseguís la llicència municipal. “No s’han cansat. Ara ens han denunciat perquè el cartell del restaurant no és apropiat per a un edifici d’alt standing”, explica el seu fill, You Zhou, de 19 anys. Malgrat tot, ell i la mare van decidir tirar endavant amb el negoci i el local s’omple els cap de setmana. El bufet lliure (8,95 euros) inclou tots els ingredients que es vulgui fer passar pel wok o la paella. Fins i tot navalles i calamars frescos.Josep Anselm Clavé, 4-8 (Esplugues de Llobregat) T. 93 166 94 76  T. 695 686 878

Olla de Sichuan

El restaurant de Wan Li i la seva mare s’omple cada nit de xinesos residents a Barcelona que troben a faltar el huo guo, una mena de fondue xinesa, típica de les regions muntanyoses de Sichuan i del Yunnan, d’on prové la família Li. El menjador sol estar ple de parelles i grups de joves amb tupés engominats gaudint d’una vetllada davant d’una olla de brou bullent i picant. Amb l’ajuda dels bastonet hi introdueixen els ingredients crus: bolets, fideus d’arròs, gambes, tofu, calamars, fulles d’enciam, trocets de vedella… Com més barregeu, millor. Una olla (huo guo) val 18 euros per persona.Aragó, 224  T. 93 503 18 88

La Gran Muralla

Fa 34 anys que José Chuang va obrir aquest local de recarregada decoració oriental i ara és el restaurant xinès de referència de la zona alta. Molts clients el coneixen pel nom i s’apropen a la barra per saludar-lo. Chuang, de pare xinès i mare catalana, va viure tota la infància a Kunming i té un munt d’anècdotes curioses per explicar. La Gran Muralla va comptar els primers anys amb un cuiner reclutat a Hong Kong, però ara serveixen plats de tota la Xina, com el saborós ànec crespi (16,95 euros) i els llagostins amb gingebre (14,80 euros).Marià Cubí, 92  T. 93 209 93 79

Cuina Maria

El Roberto és de Wenzhou i fa 28 anys que va arribar al nostre país. Ha treballat en molts negocis diferents, però fa un any li va sorgir l’oportunitat de quedar-se amb un local en traspàs. Ara torna a fer el que més li agrada: cuinar. “La meva dona i jo servim plats tradicionals xinesos, però m’agrada que es continuï dient Cuina Maria”, explica Roberto sortint de la cuina amb una safata de ma-po tofu (4,95 euros). Per rebaixar el picant d’aquest guisat de tofu, bitxo i carn picada demano una amanida de cogombres marinats amb all (len ban huan gua, 3,50 euros). Les racions són generoses però no posen pegues quan demano da bao per emportar. Al meu costat menja una jove pequinesa que treballa a la vora. Menja sopa de peix i un arròs fregit amb ou i verduretes. “És com estar a casa”, em diu.Ausiàs March, 56 T. 93 246 42 61

La Xina

És una ximpleria pensar que un restaurant xinès “autèntic” ha de tenir un gatet de la sort al mostrador, dracs estampats a les parets o fer pudor de fregit. A Pequín i Xangai hi ha restaurants tan moderns i estilosos com La Xina, el nou local de cuina asiàtica del Grup Tragaluz. La carta inclou unsjiaozi de blat a la planxa farcits d’albergínies i bolets (9,50 euros) que no tenen res a envejar als que he provat a Pequín. Els fideus picants saltats al wok amb gambes, pebrot i ceba vermella (13 euros) em van fer reviure les xafogoses nits d’estiu al sud de Xina, sopant al carrer. Dos detalls més que sumen autenticitat: trobar-se sobre la taula els platets per la soja i el vinagre i els bastonets de bambú. Ni rastre de coberts.Pintor Fortuny, 1 T. 93 342 96 28 www.grupotragaluz.com/rest-laxina.php

http://www.timeout.cat/barcelona/ca/18701/els-millors-restaurants-xinesos